Es poden incorporar les competències i les habilitats digitals al sistema educatiu? – Jesús Palomar i Baget

L’OCDE va publicar un breu resum de les habilitats que caldria tenir per sobreviure en un món digital.  La definició sencera la trobareu a la imatge d’aquest post.  Però en aquest article em centraré en tres habilitats: coneixements digitals, capacitat de treballar col·laborativament i flexibilitat.

En primer lloc cal observar que això de les capacitats digital, el treball col·laboratiu i la flexibilitat no són opcionals, ara són del tot obligatòries.  Encara recordo quan fa un bon grapat d’anys es considerava que saber anglès era un mèrit per desenvolupar la carrera professional i/o acadèmica i a hores d’ara així ens va amb una societat que té un coneixement mediocre, i crec ser amable amb l’adjectiu, ja no només de la llengua de James Bond perquè tot i que, a Catalunya, som bilingües d’origen, en això majoritàriament ens hem quedat.  A hores d’ara, com deia, esdevé un requisit ser digital, si més no a l’entorn acadèmic i professional.

Doncs bé, si seguim la dinàmica d’entendre que aquestes competències digitals són com fa un temps ho va ser l’anglès ens trobarem que en uns 30 anys caldrà que a les universitats sigui obligatori exigir un nivell de coneixement i unes habilitats digitals importants, però ens podem permetre aquest fet?

El títol de l’article es planteja el com inserir les competències digitals al sistema educatiu, tant als estudis primaris, els secundaris i també a nivell de titulacions universitàries.

I tot això per què?doncs perquè no ens podem permetre el luxe que el nostre creixement econòmic i que la nostra competitivitat, personal i col·lectiva es vegi limitada per la mancança d’habilitats i coneixements digitals…o ens pensem que, per exemple, les plataformes tecnològiques de negoci col·laboratiu com ara les turístiques, del transport o tot el que es gestiona a través d’Apps i de dades obertes no requereixen aquests coneixements i habilitats digitals???

Sense voler entrar a fons en aquesta qüestió, ja que tot plegat seria digne de ser tractat molt més extensament que en un blog, es poden plantejar les solucions següents:

1. Per a l’educació primària i secundària: inserir el sistema de competències ACTIC bàsic, fer el mateix amb les competències ACTIC mitjà a l’ESO i el nivell avançat ACTIC a Batxillerat i a Cicles Formatius.

2. Per a l’educació universitària: cal que de forma transversal es vagin incloent a diverses matèries els usos de recursos digitals com ara dades obertes, sistemes de comunicació com les xarxes socials, la gestió del Big Data, la filosofia open data i open acces.  Però també caldrà que s’incloguin assignatures específiques sobre aquestes matèries, tot i la manca de flexibilitat d’uns plans d’estudi que són rígids i que se sotmeten més a criteris de qualitat que d’utilitat.

Per dur a terme aquestes accions, però, cal que el professorat sigui digital, no que tingui formació en l’àmbit digital…que no és el mateix!!

Però això només resol el tema dels “coneixements digitals”, ara ens quedarà resoldre tot el que comporta el treball col·laboratiu i la flexibilitat…..però potser això ho deixem per un altre dia…d’acord?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *